Et trobo a faltar,
cada vegada estàs més present
però a la vegada ets més lluny.
No és una distància només física,
ets lluny perquè aixeques un mur,
una barrera infranquejable
que no puc sortejar.
I jo t'espero, cada dia,
cada nit, cada moment.
L'esperança em dóna vida.
Aquí estic per tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario