felicitat

Fa tot just un any
aquest blog començava
amb la ràbia d'un engany.
Puc sentir-la encara...
Però avui sóc diferent,
avui em sento feliç,
tinc esperança.
Vull donar un pas darrera un altre.
I vull no equivocar-me.
Perquè tu ets un sol,
perquè no esperava trobar-te
però ets aquí.
No sé com, has arribat a mi.
I no et vull perdre.
Vull despertar-me cada dia
i mirar-te dormir.
Et vull sentir respirar al meu costat,
tranquil.
Vull que m'abracis malgrat la calor.
Perque em fas feliç, amor.

desapareixent

Poc a poc, et vaig esborrant de la meva vida.
Lentament desapareixes, aquest cop serà per sempre.
Veig com van evolucionant les coses al teu voltant.
Tot continua igual. Enganys, egoisme, tot és superficial.
I mentre tu et fas fonedís, jo penso en algú altre.
Algú sincer, carinyós, divertit, algú que em valora.
I penso que és una sort que finalment hagi aparegut,
i penso que ja era hora. És genial tornar a sentir
les papallones a l'estómac. Tu ho vas enfonsar tot.
Tu em vas abandonar com si fós un joguet vell.
I no va ser just. Però això, a qui li importa ara?
Ell és fantàstic. I tu m'has demostrat que no vals res.

m'agrada / no m'agrada

M’agrada llevar-me i veure
que estàs al meu costat.
M’agrada que m’hagis despertat a les 6 del matí...
(tot i que no m’agradarà sempre, segur).
M’agrada sortir de la dutxa i mirar-te com dorms.
M’agrada que em facis pessigolles,
mentre em fas carícies.
M’encanta com em toques.
Estic molt bé amb tu.
I ja tinc ganes de tornar-te a veure...
o sigui que sí, ho podríem definir com a addicció.
Odio el teu amic d’avui i els meus de demà.
No vull anar a treballar.
No vull que tu hagis d’anar a treballar.
Tinc ganes d’estar amb tu.

m'apassiones

Si finalment arribes aquí,
t'ho mereixes, i aquest va per tu.
Has aparegut en un moment estrany,
tenia la vida en un parèntesi,
volia sortir d'un forat
i tu has tirat la corda i un arnés.
I m'esperaves a dalt,
amb una ganyota a la cara,
els braços oberts i una història divertida
per arrencar-me un somriure
i dir-me que et faig sentir com el Fred Astaire.
T'ho he dit,
he passat una de les millors setmanes
des de fa molt de temps.
I és gràcies a tu.
M'apassiones.

trencada

Trencada,
trencada per dins,
i encara sorpresa
per la manera com tot va succeïr...
Ressonen encara a les meves orelles
paraules que em vas dir...
que has anat dient durant tot un any,
paraules que jo he volgut sentir.
Després de tot,
has estat capaç d'esborrar
una història amb una simple trucada.
És trist pensar que no em mereixo
més que això.
Que desapareixo només perquè és
fàcil esborrar un número de telèfon,
una adreça, una imatge.
T'has cansat ja del joguet

i l'has deixat abandonat...
Han quedat sobre la taula
els regals que et vaig portar.
I han quedat dins el meu cor
infinitat de records
que jo no puc esborrar.