en la cuerda floja

Hoy no estoy.
Deambulo...
Sonámbula,
hago funambulismo
sobre una cuerda floja
entre el sueño y la vigilia.
A ratos, soy feliz.
Otros ratos,
me asalta la terrible angustia
de volver a sufrir.
Y me engaño, y me digo,
de nuevo, como siempre,
que es mejor arrepentirse
de lo vivido que nunca
haberse arriesgado.
Y a ratos, vuelvo a ser feliz.

paraules

I amb aquest, ja van 100.
100 escrits, 100 idees
escampades qui sap on...
Lliures, volten pel món.
Ningú no em coneix,
només algú s'hi reconeix.
No tinc clar si em serveix
vomitar els meus pensaments,
expressar els meus sentiments,
però comença ja a formar part
de la meva diària rutina.
Potser són les paraules
l'única via
d'evitar la follia.

reflejo

Te observo desde
la otra orilla del río,
estás lejos, tranquilo,
nada perturba tu paz.
Me distrae mirarte, distante,
tu presencia me calma.
Sin tan siquiera saberlo
das seguridad a mi vida,
eres la luz que me guía.

en espiral

Llegir el teu missatge
no m'ha ajudat.
No sé per què,
m'ha trasbalsat.
Què esperava?

Em sento atrapada
en una espiral
que m'arrossega
cap un trist final.

somnis

En aquest mateix moment
em demano on deus ser,
penses en mi, què deus fer?
Mentre jo,
cansada i enyorada,
invento històries futures...

records

Me acordaba esta mañana
de aquellos tiempos inútiles
en los que no nos hablábamos.
De aquellos momentos
de irracional miedo
a encontrarnos.
Del día en que,
en la puerta de un restaurante,
te dije que te marcharas.
Temblaba.

Quedaron atrás.

Me alegro porque hoy
todo ha cambiado.

impossibles

M'agraden els dies
de sol a la vora del mar.
M'agraden els dies
de tormenta mirats des del llit.
M'agrada veure
una pel·lícula i plorar.
M'agrada passejar
i donar-te la mà.
Són coses simples,
però a vegades
em semblen impossibles.
Perque els dies de sol
he de treballar.
Perque els dies de pluja
no els puc aprofitar.
Perquè al cine
res no em fa vibrar.
Perquè tu no estàs aquí,
tu no ets amb mi.

missing you

Has estat la meva distracció
els darrers mesos.
M'has fet riure
quan els meus ulls
només volien plorar,
quan el meu cor
no em deixava oblidar.
Sembla que faci una eternitat
que ens vam conèixer
però tot just fa un segon.
Desapareixeràs, ho sé.
I em fa ràbia pensar
que t'he de deixar escapar.
Abans que marxis
ja et trobo a faltar.

sant jordi

M'encanta passejar per la Rambla el dia de Sant Jordi...

Un llibre.
Una rosa.
Només hi faltes tu.

necessito els teus petons

Necessito els teus petons.

Els enyoro.

Estàs tan lluny...

S'alça un mur

entre nosaltres,

però és fràgil,

és de plàstic.

Caurà, segur.

L'aconseguirem esguinçar.

T'espero aquí.

time

There was a time
when we first met,
a time for laughing,
a time for living,
a time for us.
But then,
when we broke up,
the time has come
to cry.

I always wanted
an easy life,
shared with someone
who made me smile...

I don't understand
why you didn't stay,
but now,
the time has come
to make things right.

no comments

No és una gran foto, però és una curiosa perspectiva...

For your eyes only

em canvien les parets

Em canvien les parets.
M'il·luminen l'ambient,
em donen més espai.
Ens traslladem.
A partir d'ara estaré sola
amb la meva intimitat.
Podré parlar sense
haver de xiuxiuejar.
Sola a casa.
Sola al despatx.
Enyoraré els moments
de compartits riures,
i, fins i tot,
els de bronques impossibles.

knowing me, knowing you

Hi ha tantes coses que no saps de mi encara...
M'agradaria tenir temps per explicar-te-les,
que em coneguis, un cafè per compartir,
mil cafès necessitaríem, ja fa molts anys
que transito per aquesta curiosa vida,
experiències, sentiments, amors i desamors,
n'he viscut de mil colors.
Què desitjo, què em motiva...
Però no sé si t'interessa, ni a què m'exposaria.
Capa a capa, m'aniria desprenent
de la muralla que em protegeix.
I voldria descobrir-te,
degustar-te lentament,
glop a glop.
Saborejant-te amb intensitat,
compartir la felicitat.

t'espero

La taula parada.
Estovalles blanques,
espelmes, vi negre,
una rosa vermella...
Et miro, et desitjo.
Ja no tinc gana.
Tu calles, em mires.
Els teus ulls
m'il·luminen el cor.
I torno a sentir
aquell nus interior.
I m'invento un futur
mentre espero
que m'agafis la mà,
em portis ben lluny
i em devoris la carn.

de cap a la paret

Ens entestem a desitjar
el que no podem tenir.
Una vegada i una altra
ens enfrontem al destí,
conscients que per on anem
errarem el camí.
I seguim.
Lluitem.
Patim.
No trobarem al final
l'anhelat repòs del guerrer,
perquè mai no aconseguirem
variar el que ha de ser.
Però igualment
seguim,
lluitem,
patim.

surrender

Recordes aquells dies
de mirades líquides,
de petons infinits,
de converses sense sentit?
De nits que s'ajuntaven
amb el dia,
mans que es resistien
a abandonar
l'escalfor d'una altra pell.
Hores perdudes
en la contemplació
d'una nova passió.
Ho has viscut?
No et pots imaginar
amb quina alegria
avui a tu
m'entregaria.

un any

Aviat farà un any.
Un any que vas marxar
d'aquesta casa.
Un any durant el qual
només ens hem vist
una vegada.
Un any difícil.
Un any senzill.
Un any,
al cap i a la fi.
És molt de temps.
És només un instant.
Sembla que era ahir
que et mirava
enamorada.
Però és millor així.
Serem més feliços tots dos.

m'agrades

T’ho podria dir a tu directament
però he preferit fer-ho així,
sé que et fa il·lusió llegir.
M’agrades.
He obert un ull aquest matí
quan les teves mans,
àvides de plaer,
buscaven sobre la meva pell
calmar el desig matiner.
Era molt d’hora,
se m’escapava la son.
M’ha fet recordar
que és agradable despertar
amb algú a qui abraçar.
He viscut una gran nit.

deseo, peligro

Todo el día llevamos
recordando imágenes vividas,
jugando a lo imposible,
reviviendo momentos geniales
de compartida complicidad.
Pero ¿para qué?
¿Qué nos queda,
aparte de los recuerdos?
Cariño, te echo de menos.

dubtes

He apostat,
jo contra mi mateixa,
a que no vindries,
a que tornaries a trucar
excusant-te per fallar.
I he guanyat, és clar.
No és una simple queixa,
no. Només és
que dubto.
Dubto si després
de tot això és millor
mantenir-te lluny de mi
encara que hagi
d'enganyar el destí.
O potser deixar fluir
el que hagi de venir.

t'estimo

T'estimo.
Missatge directe,
clar, concís.
Unes paraules
que fa segles
que no pronuncio,
que no escolto,
que enyoro.

per tu

M'agrada escoltar-te,
mirar-te quan em parles
no importa de què.
Hi poses passió,
molta il·lusió.
I callo, t'escolto, i et miro,
a mi sí que em sembles sexy.
Veient-te en el teu element
vaig disfrutar com un nen.
Llàstima que això nostre està
condemnat a no funcionar.

un beso

En un beso sabrás todo lo que he callado.
Pablo Neruda

revolution

No sé per què us creieu
amb autoritat per opinar
sobre amb qui
hauria o no de quedar.
Per què sempre trobeu
alguna cosa a censurar
de la meva vida,
les meves actuacions,
en resum: les meves debilitats.
No és just.
És molt fàcil parlar
sense haver-se de mullar,
sense sentir el que sento jo,
sense saber què desitjo.
No hi sou
quan estic sola a casa,
quan veig que el temps passa
però la vida s’estanca.
Deixeu-me equivocar,
encara que després
m’hagueu de veure plorar.

ja tinc tot el que volia?

Ja tinc tot el que volia,
ja he recuperat
el que t'havia deixat.
No has tingut valor
ni de veure'm la cara.
Em sorprèn?
Crec que ja no.
Jo encara he intentat
ser amable,
fer-te broma,
i tu segueixes dient
que no has fet
res de dolent.
I això per mi ja és massa.
De veritat creus
que no et mereixes
el que et passa?
I reflexiono:
ja tinc tot el que volia?

preguntes

Em pregunto
quant durarà
aquesta bogeria.
Com acabarà,
qui patirà.
Segurament jo,
com sempre...
Serà un déjà vu,
un "ja sabia
que passaria".
I em tornaré
a posar dreta
després de la caiguda,
i pensaré
que ha valgut la pena
que la història
fós viscuda.
Però de nou,
per uns instants,
estaré trista,
estaré sola,

tu no seràs aquí.

font de vida

Jo no podria viure
en un país del nord
on els dies fossin grisos
i la pluja guanyi al sol.
Necessito l'energia
que em dóna la llum del dia
per poder tirar endavant.
Passejo poc a poc,
escoltant la música
que m'aïlla del món.
I miro l'horitzó,
mentre el sol
m'escalfa la cara, el cos.

possibilitats

I si un dia t'adonessis
que no pots viure sense mi?
Que t'has enganxat
a tenir-me al costat?
Que sentir-me a prop
és com un xarop
que calma el dolor
d'una recent descoberta il·lusió.
Seria una sorpresa
que no sé com rebria,
però no és segur
que fós amb alegria.

poc a dir

Tot això va començar
en un dia de despit.
Em sentia abandonada,
ofesa, traicionada.
Ara les coses van millor
i no escric amb tanta passió.
De vegades m'assec aquí davant
amb el paper en blanc
pensant en transmetre
alguna cosa interessant.
Però tinc ben poc a dir.
La vida m'ha canviat.
Avui ja no és ahir.

sense destí

La meva vida s'ha girat
del tot en molt poc temps.
Hauria de començar a pensar
cap on voldria realment anar.
I dirigir en aquest sentit
els meus passos, fent camí.
Però en canvi,
vaig vagant sense destí,
aprofitant les ocasions
obviant les decisions.
Sé que no és
la situació ideal,
que hauria de resoldre
què vull fer,
qui vull ser.
Però no és tan evident,
sé que sóc una inconscient.

de lluny

Mirat des de la distància
tot sembla més petit...
Li donem menys importància
a les coses que ens van fer patir.
Som capaços de perdonar,
i estem disposats
a tornar a estimar
aquells que ens van ferir.
Esperem, creiem cegament
que no ens tonrarà a passar,
que no ens poden de nou enganyar.
Però el cert és que ens trobem
més espantats que al començament.

pensa en mi

Em diverteixo pensant
com et trenques el cap
intentant lligar
què passa al meu voltant.
Demostres un interès
que sincerament no m’esperava
quan et vaig dir que a vegades
a escriure em dedicava.
I m’encanta.

antigues passions

Has tornat a entrar
de nou a la meva vida.
No hi ha raons,
m'has explicat.
I amb dolços petons
has intentat
esborrar el mal gust
que havies deixat
en escapar d'aquella manera
per la porta de darrera.
Covardia?
Això dius...
Però els teus petons
són addiccions
a les que tinc por
de tornar-me a enganxar.
No estàs en situació
d'exigir el perdó...
I tot i així el demanes.
I segurament
em faràs dansar
com un titella
en mans expertes.

some words

Em demanes més.
M’exigeixes dedicació
per satisfer
la teva nova afició.
Però has de saber
que a vegades
no em surt
escriure res.
Ets l’únic
que em coneix
i em llegeix.
I m’agrada
sentir-me escoltada.
Van per tu
aquestes paraules
que, malgrat no tenir sentit,
calmen el teu neguit.
Un petó, pendó.

fears

A vegades tinc por.
Passa el temps i,
com algú m'ha dit fa poc,
el més calent és a l'aigüera.
Mai no vaig imaginar
que la meva vida
fós així a aquestes alçades.
No em queixo,
no hi tinc dret,
però tot plegat
queda ben lluny
del somni enyorat.
Ens fan creure
en els finals feliços,
en parelles que s'estimen,
en els amors eterns.
Però les coses
són molt diferents.
I em pregunto si mai
s'arribarà a fer realitat
aquell somni d'infantesa.
El d'aquella princesa
que esperava impacient
que arribés el moment
en que el príncep no marxava,
i per sempre amb ella es quedava.