vine amb mi

Dóna'm la mà

vine amb mi,

no tinguis por.

Tots dos junts

farem el camí.

Serà dur,

ens costarà,

en algun moment

em deixaràs anar.

Potser dubtaràs,

no ho tens clar,

però en això

consisteix estimar.

Caminarem.

L'un al costat de l'altre

no ens esgotarem.

distant

La teva música
sona al meu voltant
mentre jo penso en tu.
Et sento tan distant...

mar traïdor

Fa temps, vas desaparèixer,
et vas esfumar,
vaig haver d'assimilar
que mai havies existit.
I ara tornes,
reclamant atenció.
Exigint el que no mereixes,
sotmetent-me a pressió.
Ara hi ets,
ara no.
Em tens pendent
d'una inútil explicació
que de ben segur
no servirà per alleujar
la decepció.
Però em perden
els teus ulls blaus
de mar traïdor.

enyorança

Te n'adones?
És el primer dia
des de fa més d'un mes
que no sabem res
l'un de l'altre.
T'ho vaig dir:
tot canvia
quan et poses
a pensar.
Quan verbalitzes
les raons,
s'esvaeixen les passions.
I ara enyoro
aquell moment
de pur divertiment.

per un forat

Que cansada m'ha deixat
la setmana que ara marxa.
Em veig com per un forat:
sóc petita, poca cosa.
Em pregunto si inspiro tendresa
o simplement és tot
fruit de la immaduresa.

margarita

Quan era petita, la meva mare solia recitar-me l'inici d'un poema.
Fins fa poquets anys, no vaig saber que era de Rubén Darío.
Llavors m'encantava, i encara ara em continua fascinant.

Margarita, está linda la mar,
y el viento
Ileva esencia sutil de azahar;

yo siento
en el alma una alondra cantar
tu acento.
Margarita, te voy a contar
un cuento.

Éste era un rey que tenía
un palacio de diamantes,
una tienda hecha del día
y un rebaño de elefantes,
un kiosco de malaquita,
un gran manto de tisú
y una gentil princesita,
tan bonita,
Margarita,
tan bonita como tú.

Una tarde la princesa
vio una estrella aparecer;
la princesa era traviesa
y la quiso ir a coger.

La quería para hacerla
decorar un prendedor,
con un verso y una perla,
una pluma y una flor.

Las princesas primorosas
se parecen mucho a ti:
cortan lirios, cortan rosas,
cortan astros. Son así.

Pues se fue la niña bella,
bajo el cielo y sobre el mar,
a cortar la blanca estrella
que la hacía suspirar.

Y siguió camino arriba,
por la luna y más allá;
mas lo malo es que ella iba
sin permiso del papá.

Cuando estuvo ya de vuelta
de los parques del Señor,
se miraba toda envuelta
en un dulce resplandor.

Y el rey dijo: "¿Qué te has hecho?
Te he buscado y no te hallé;
y ¿qué tienes en el pecho,
que encendido se te ve?"

La princesa no mentía.
Y así, dijo la verdad:
"Fui a cortar la estrella mía
a la azul inmensidad".

Y el rey clama: "¿No te he dicho
que el azul no hay que tocar?
iQué locura! iQué capricho!
El Señor se va a enojar".

Y dice ella: "No hubo intento;
yo me fui no sé por qué;
por las olas y en el viento
fui a la estrella y la corté".

Y el papá dice enojado:
"Un castigo has de tener:
vuelve al cielo y lo robado
vas ahora a devolver".

La princesa se entristece
por su dulce flor de luz,
cuando entonces aparece
sonriendo el Buen Jesús.

Y así dice: "En mis campiñas
esa rosa le ofrecí:
son mis flores de las niñas
que al soñar piensan en mí".

Viste el rey ropas brillantes
y luego hace desfilar
cuatrocientos elefantes
a la orilla de la mar.

La princesita está bella,
pues ya tiene el prendedor
en que lucen, con la estrella,
verso, perla, pluma y flor.

Margarita, está linda la mar
y el viento
Ileva esencia sutil de azahar:
tu aliento.

Ya que lejos de mí vas a estar,
guarda, niña, un gentil pensamiento
al que un día te quiso contar
un cuento.

Rubén Darío

adéu

Em fa pena
haver-te perdut
abans quasi
d'haver-te ni tingut.

un instant

A vegades només cal un instant.
És un creuament de mirades,
un somriure fugisser.
Caminava jo,
pujant el meu carrer,
un noi baixava en bicicleta.
M'ha mirat,
m'ha somrigut.
Jo l'he mirat,
i els meus llavis s'han corbat
per tornar-li el gest.
Un cop passat,
l'instant fuig.
En tombar la cantonada
ell s'ha girat,
jo m'he girat,
les nostres mirades
de nou s'han creuat.
És un instant,
un sol instant
el que l'ha fet tan interessant.

ditxosa perfecció

No recordo d'on em ve aquesta pulsió,
des de petita he lluitat per ser la millor.
Però és tremendament esgotador
haver de mantenir el nivell de perfecció.
I tot i així, res no és perfecte.
No ho sóc a la feina,
no ho sóc a la vida,
ni amb la família,
ni amb els amics,
tampoc amb els amants.
De fet, sóc sumament imperfecta.
I en això hi deu haver també un cert encant.
Segur que viuria més feliç
si tant no m'exigís.

vull cridar!

I ara voldria
escapar de la bogeria

d'aquest estressant dia.

Però no puc ni cridar...

Diria que la meva gola

no ho aguantarà.

un raconet

Ja has buscat un raconet
pel teu nou joguet?
No sé si ets conscient
d'iniciar un joc perillós
que pot acabar malament
per qualsevol dels dos.
Però és tan temptador...
millor passar a l'acció
i oblidar-se de demà.
El que sigui, ja vindrà.

a prop meu

Avui m'has demanat
que et dediqui alguna cosa.
Em costa ara pensar
de què et podria parlar.
Tu esperes una declaració,
quasi una ovació
a la teva actuació.
Sento decebre't,
no em passa ara per la ment
aplaudir-te tontament.
Però et diré
que la teva amistat
algunes ferides ha tancat.
M'has fet riure,
m'has fet pensar,
i també m'has fet vibrar.
Estic disfrutant del moment
mentre marxa el patiment.
Gràcies per ser a prop meu.

pau

És aviat, trec el cap pel balcó,
el sol em cega,
no em deixa veure l'infinit.
El mar s'obre al meu davant,
em crida desafiant.
Res no es sent,
excepte els ocells cridant.
Em pregunto què faig sola
en aquest racó de món.
Però hi ha una pau
que caldrà aprofitar,
una calma que potser
m'ajudarà a remuntar.
I m'oblido que ahir
els meus ulls bullien enfebrats.

fuga

Quan vaig imaginar-me l'escapada,
la meva intenció principal era fugir de mi.
Volia deixar enrera penes i desil·lusions,
oblidar-me de les males vibracions.
Per aconseguir-ho, platja, sol, lectura, descans,
i gent propera al meu voltant.
Però sembla que el destí
juga amb la meva fortalesa, em posa a prova.
I al final, m'escapo de mi, només amb mi.
Em persegueixo.
Com un gat caçant la seva cua, en un bucle sense fi.

tota una vida

M'agradaria tenir tot el temps del món per poder-te explicar la meva vida.
Tu seuries primer al meu davant, però a mesura que la història anés avançant, et trobaria al costat, el teu cap sobre meu arrepenjat...
Expectant, em miraries parlar. M'escoltaries riure, em sentiries plorar.
Et sorprendria saber que no sóc com et penses, que aquella persona forta, dura, independent, no existeix, o no és qui pretén.
Que el meu cor té més pedaços dels que voldria i, tot i així, continua entestat a batre amb energia, encara que s'hagi perdut la passió del primer petó... la platja d'Empúries de fons, els seus ulls marrons... records... il·lusions.
Necessitaries hores, dies, mesos, o potser tota una vida per comprendre els moments que ni jo mateixa entenc.
M'agafaries la mà, m'abraçaries, la teva boca em faria callar.
I ja no caldria seguir, no tindria sentit, a partir d'ara, la vida la faries amb mi.

memento

"No me acuerdo de olvidarte"
Guy Pearce. Memento

loneliness

Avui estic trista.
Potser és pel dia,
que és gris.
Potser és perquè
el que ahir
em va semblar recuperar
avui m’ho has tornat a robar.
Potser perquè
marxo demà
però estaré sola,
i us trobaré a faltar.
O potser perquè,
no sé com, a mi
has tornat a arribar.
I jo no volia…

O sí?

dilluns

Estàs esperant, ho sé.
Impacient per llegir
què vaig pensar,
com vaig sentir.
Si aquell somriure
el dedicava a tu
o el culpable n’era el vi.
Si els teus llavis
recorrent la meva pell
em van fer estremir.
Si les teves mans
van aconseguir
arrencar onades
de desig en mi.
Però ho hauràs d’imaginar.
Només tu saps
què vas sentir,
com vas pensar.
Per què ho hauria jo d’explicar?

energia

L'energia no es crea ni es destrueix, es transforma.
I com jo més escric, menys ho fas tu.
Això m'ha fet recordar l'antiga llei de la física.
Està clar que no t'he robat la inspiració,
que mai no arribaré a mostrar la sensibilitat
que amaguen les teves paraules,
que no seré, ni embogida de passió,
una dona de lletres, no tinc el do.

Però mira, t'agraeixo enormement,
haver-me obert els ulls a un món
que dormia al meu entorn
sense jo ser-ne conscient.

raval

Caminava desganada
dissabte al vespre
al teu costat.
Veníem del cine,
volíem sopar.
Tu em dirigies
amb habilitat
per carrerons estrets,
cercant la proximitat.
A mi em feia mandra,
serà que ja em cansa
la teva conversa,
la teva simple presència.
No sé com dir-te
que això és tot.
Que aquí s'acaba,
que només era
d'una marcida planta
un petit brot.
I és que, malauradament,
no era el moment.

m'agraden les coses petites

M’agraden les coses petites.

Aquelles que et fan vestir la cara

amb el millor dels teus somriures.

Un gest,

un detall,

una carícia.

Una flor que arriba

en el moment

del més profund abatiment.

Trobar un mot sota el coixí

quan me’n vaig a dormir.

Que m’agafin la mà

i m’ajudin a saltar.

Que no em facin parlar

quan tinc ganes de plorar.

Una abraçada,

un petó,

una mirada,

una cançó.

M’agraden les coses petites.

et difumines

Vaig recuperant
poc a poc
la meva vida.
Enganxant un a un
els bocins
d’aquella dignitat
que m’havia abandonat.
I tu tens una presència
cada cop més difusa.
No aconsegueixo
recordar la teva cara
ni el teu cos,
aquelles mans
que m’acariciaven,
la llengua que recorria
cada racó de mi.
I t’he de dir
que me n’alegro,
jo em sento millor així.

no calen paraules

A vegades, no sé com explicar.
A vegades em sento perduda,
i no em vénen les paraules.
Però potser són els gestos,
les mirades, una carícia,
una abraçada,
el que fa que tu m'entenguis.
Quan no sé com continuar
necessito que comprenguis.
Qui sóc jo, d'on he sortit,
què m'ha fet ser avui aquí.
I llavors,
ja no calen les paraules.

NY - BCN, septiembre 1999

Yo te había dicho:
"llámame si quieres".
Tú me echarías de menos...
En mi casa, una noche,
el teléfono sonó.
Y tu voz cruzando
el Atlántico
a mi corazón gritó.
Un súbito vuelco me reveló
lo que yo ya imaginaba:
te quería, te esperaba.
Nuestra historia
nos iba a obligar
a subirnos a una noria.
Meses de angustia,
de sufrimiento y de renuncia.
Los dos lo pasamos mal.
Vinieron tiempos mejores
pero no conseguimos
superar los errores.
Hace tiempo
que acabó
pero a veces,
sólo a veces,
aún te echo de menos.

baixar el cap i remar

Després de la nostra conversa,
em vaig quedar pensant...
Aquestes són les coses que em fan
"baixar el cap i remar",
les coses per les que val la pena lluitar,
estimat navegant.

Esmorzar tranquil·lament cada dia,
sense pressa, a la cara un raig de sol,
llegint, pensant, esperant.

Despertar-me cada matí
amb la persona que estimo
i fer-li un petó de bon dia.

Cuidar la gent que m’estimo,
no defraudar la gent que m’estima.

Superar-me i ser
millor persona.
Aprendre a esperar,
a lluitar i no defallir.

Viatjar, veure món,
conèixer altres cultures.

Aconseguir un dia
donar a llum una vida.
I estimar-la i cuidar-la
i educar-la i renunciar
a tot el que tinc per ella.

Seduir,
meravellós joc.
Jugues amb mi?

t'he buscat

Avui t'he buscat.
T'he cercat
entre la gent,
creient que
et trobaria.
Que la meva mirada
amb els teus ulls
es creuaria.
Però no hi eres.
Passejava entre llibres
mentre observava,
impacient.
M'enganyava pensant
que no t'estava buscant.
Què et diria?
Millor així.
Tu no hi eres,
però jo sí.

I don't like mondays

Dilluns.
Sona avorrit, trist,
cansat, gris...
Començament
de setmana,
inici de llargues jornades.
No m'agraden
els dilluns.
Però dilluns...
potser dilluns,
serà un dia diferent.
Atractiu, sensual,
sexual, ple de focs artificials.
I si aquests no m'iluminen,
si no surt foc de la passió
ens haurem divertit
mentre durava
el procés de preparació.

(aquest sí que va per tu)

a la meva millor amiga

Si algun dia tu em faltessis
jo vagaria perduda
en un món sense sentit.
Si algun dia tu no hi fossis
es trencaria el meu cor
en mil bocins.
Perque tu ets
qui posa seny
a la meva bogeria,
qui m’escolta riure,
qui em veu plorar.
Fa ja quasi 18 anys
que necessito saber
que seràs al meu costat
per llevar-me cada dia.

infinit

Són dies estranys,
tot canvia al meu voltant.
El món, tal com
l'he conegut fins ara,
es desdibuixa
i deixa pas a una nova
versió de mi.
M'il·lusiono,
em decepciono,
caic, em faig mal,
em torno a posar dreta.
I sorprenentment,
tot torna a començar.
Em torno a il·lusionar.
Però van quedant
les cicatrius,
trofeus de guerres passades,
algunes potser
no del tot oblidades.
I alço el cap
mirant a l'infinit:
manca encara molt camí.

solete

Entra el sol
per la finestra del despatx,
m’escalfa la cara.
Aquesta cara d’il·lusió
que em surt quan rebo
els teus missatges.
Quan llegeixo
el que m’escrius.
Quan contesto.
Una pausa
d’esperança.

desig

Un petó,
la teva mà sobre
la meva cintura.
Llengües que
es busquen, impacients.
Urgència d'uns cossos
anhelats durant
molt temps.
Però no m'és dat
el plaer de desitjar-te
perquè ets el fruit
prohibit,
una dolça temptació
però alhora un doll
d'infinita insatisfacció.

ça fait longtemps, tu te souviens?

Ça fait longtemps,
tu te souviens?
Tu lançais des cailloux
sur ma fenêtre...
Tu inventais de folles histoires
pour me connaître...
Mais je ne voulais pas
me'n apercevoir.
Le temps est passé
mon corps tu as possedé
à la fois que mon coeur.
Je t'aimais
tu m'as trompée.
Ça fait longtemps,
tu te souviens?

mil soles azules

Mil soles azules
iluminan mi tarde.
Son brillante preludio
a una noche blanca,
al tibio amanecer
de mi alma congelada.
Quiero que llegue
la mañana.

storm

Diuen que després
de la tormenta
ve la calma.
Però la meva calma
s’ha transformat
en tormenta
aquest matí
gris de dilluns.

reverberación

Dícese del fenómeno derivado de la reflexión del sonido consistente en una ligera prolongación del mismo una vez que se ha extinguido el original, debido a las ondas reflejadas. Estas ondas reflejadas sufrirán un retardo no superior a 100 milisegundos, que es el valor de la persistencia acústica, tiempo que corresponde a una distancia recorrida de 34 metros a la velocidad del sonido (el camino de ida y vuelta a una pared situada a 17 metros de distancia). Cuando el retardo es mayor ya no hablamos de reverberación, sino de eco.

I en això, simplement això, es va convertint el teu record.

my soul

En este rincón
tan privado
de mi vida
me siento a salvo
para decir las cosas
que jamás he contado.
Nadie me conoce,
nadie me juzga,
no necesito
su disculpa.
Sólo vosotros,
si me léeis,
sabréis lo que he sufrido,
lo que me hace feliz,
lo que he vivido.
Es fantástico
que seáis desconocidos.

a l'home d'ulls blaus i cor inquiet

Sobretot,
no et sentis sol.
No et sentis trist,
no defalleixis.
Res és etern
i encara menys
el sentiment que ara
et trasbalsa.
El món roda,
el temps vola,
i el que et sembla
ara impossible
demà t'ajudarà a
ser més fort.
Creu-me,
t'ho diuen uns ulls negres
d'esperança.

felicitat

Avui m'he sentit feliç.
No ha passat res diferent
però els moments compartits
amb la gent estimada
han estat molt especials.
La vida passa de pressa
i es bo aturar-se i pensar
que avui ja és demà.
Em sento bé perquè
em sento més forta.
Millor perquè el sol
ha brillat mentre jo
m'estirava a la platja
a escoltar la remor del mar.
Millor perquè el cafè
de la tarda l'he pogut
allargar en bona companyia.
Millor perquè el sopar
ha estat agradable i animat.
Millor perquè hem ajudat
a sorprendre un recent
arribat a la trentena...
Millor, perquè el final
del dia l'he passat parlat
amb la persona més important
a la meva vida.
I tantes vegades m'he penedit
d'haver-la perdut...
ara la disfruto quan puc.
Avui he estat feliç.

Nit de Reis

Va començar la Nit de Reis.
Tu em vas dir
"me has gustado"
i jo vaig contestar "olé!".
Però ara, tres mesos després
el regal més tendre
d'aquests Reis de l'Orient
s'ha convertit en una perla
enverinada.
Em faig gran,
vaig aprenent.
I a tot busco
la cara positiva...
Torno a escriure,
i és per tu.

quote

"La honestidad no es una virtud,
es una obligación." Andrés Calamaro

fragilitat

Ahir, amb prou feines,
vaig ser capaç de reunir
prou trossets de voluntat
per poder dir-te que no.
Que dur.
Quantes hores de lluita
han passat.
I avui, en un moment,
tot torna a començar…
M’hi hauré d’acostumar.

aire

Voldria escriure els versos
més bonics
però no em surten.
Voldria viure l’amor
més intens
però ja no puc.
De moment recomposo
els bocins del meu cor esberlat.
I, lentament,
com en un puzzle,
sembla que van encaixant.
Necessito agafar aire
o m’ofego.
Necessito respirar.

gràcies per escriure

Després de llegir-te,
una dolça i enyorada pau
sembla que torna a mi.
Creia que avui no dormiria
però tu m'has ajudat
amb els teus textos, les imatges...
T'ho agraeixo.
La tarda no ha estat fàcil,
el fred, elèctric,
m'afecta l'ànim.
I punxades externes
fan trontollar la meva
dèbil voluntat.
Però llegir-te
ha estat un bàlsam,
inspirat desconegut.

prou!

A què jugues? I per què?
Quina malèfica motivació et porta
a seguir torturant-me?
Ja m'has fet prou mal,
no és just.
Jo només vaig intentar
fer-te feliç...

mai més

He dansat al ritme del teu so infernal
creient que era música divina,
i no n'estic gens satisfeta.
No me'n penedeixo, m'he entregat,
però no tornaré a ser mai teva.

matins

Un raig de sol, impertinent, es cola
per la finestra de la meva habitació.
No torna la son, dono voltes dins el llit,
tu encara ets present.
Vull que marxis, lluny,
ben lluny.
Que se t'emportin
negres núvols de tempesta.
I et desfacis per sempre quan
torni a brillar el sol.

rendición

Rendí las armas
a los pies de tu cama.
Entré,
mansa como un corderito
sin tan siquiera intuir
que iba
directa al matadero.

blau

Em mires, des dels teus
ulls blaus de mar embogit.
I no entens res. És normal,
el que t'acabo de confessar
no és gens habitual.
Però a la meva vida res no ha estat
habitual. Tu no n'ets l'excepció,
ho saps.
Tens por, no és com havies pensat.
Aviat marxaràs, buscant
la plàcida calidesa de llocs
més coneguts, més explorats.

ànima

Refusa, ànima meva,
qualsevol instant de pau.
No baixis la guàrdia,
no defalleixis,
algun dia el sol sortirà
i el cel serà blau.

lluny

Els veig com mouen la boca,
emeten sons, intenten ser útils.
Al meu voltant, tots volen ajudar.
Però no els sento, no els entenc.
Estic lluny, tan lluny que sembla
que mai tornaré a ser aquí.
I no tinc clar si vull tornar.

buit

M'acosto a un abisme...
M'atrau amb una força desconeguda
que no havia sentit mai.
Més enllà no sé què hi ha.