temps

Els dies van passant, i tot es va posant
al seu lloc. Tu vas sortir d'aquí tan ràpid
que encara se sent la teva olor.
Però començo a oblidar la teva cara,
el teu cos, el tacte de la teva pell...
Vull que arribi ja el dia on tot
sigui un borrós record.

juega, destino

Tú eras el sentido de mi existencia.
Pero no supimos cómo encontrar
la manera de compartir el camino.
Nos separamos, hace ya tres años,
y nos hemos odiado tanto
como nos hemos amado.
Ahora es distinto, hemos cambiado,
pero yo sigo pensando
que eres la luz de mi vida.
¿Jugará el destino a reunirnos algún día?

no hi ets

Et busco, i no et trobo.
No hi ets, se'm fa estrany.
Ahir ho eres tot per mi
avui només ets un pensament.
Tu ho has volgut així.

dues coses

Hi ha dues coses que encara espero de tu.
La primera: una explicació. L'altra,
les meves pel·lícules.
Una explicació que m'ajudi a entendre,
a passar pàgina, a perdonar-te. O potser
a perdonar-me a mi.
Les pel·lícules, certament, només són una
excusa per tornar-te a veure.

10 de juny 2006

Hotel Arts, 3h del matí

Havia de ser la nit perfecta,
tu m'havies convidat. Havíem sortit,
sopar romàntic, i d'imprevist, m'hi
vas portar. Passar una nit a l'hotel Arts?
Quina idea esbojarrada, em va encantar.
Jo avergonyida, tu segur, ens vam registrar.
A l'habitació, una gran banyera ens esperava.
Les espelmes consumides, la passió a flor de pell.
Però tu et vas beure el minibar. Tot va canviar.
Mai no m'havia sentit tan bruta,
tan sola...
Vaig estar a punt de marxar.
Tu cridaves, m'agafaves, em feies mal.
Però les ferides més grans no eren les superficials.
I, després de tot, allà ens vam quedar.
Al matí, impossible recordar.

presència

T'espero, t'enyoro, penso en tu.
Et somio, t'imagino al meu costat.
Fa tant de temps que vas marxar...
Sé que no tornaràs. Vas emprendre
un viatge a l'infinit i jo cada dia
em sento més petita, més menuda,
poca cosa. La vida sense tu no té sentit.
La teva mà passa entre els meus cabells,
els teus llavis sobre els meus em fan callar.
Quan desperti, tot haurà acabat.

cruel lectura

Et llegeixo,
i mentre et llegeixo intento
captar-te dins meu.
No entenc quina fatal dissociació
et porta a ser així.
Sensibilitat extrema,
crueltat perversa.
Em pregunto si la intel·ligència,
que no existeix, comporta
aquest tipus de venjança
contra el món que t'envolta.
Contra els innocents que
tenim el dubtós plaer
d'haver-te conegut.
D'aquí un temps,
no seràs més que un mal record.
Però ara,
ara encara fas mal ben endins meu.

tu

I sense saber per què
t'enyoro encara...
El record és viu,
perdura dins meu.
Però jo vull oblidar,
vull dormir i no despertar.

joc de perversió

jo: tens alguna cosa a amagar?

tu: res a amagar kuki

jo: segur?

tu: t'ho he ensenyat tot

jo: mmm

13:47 externament si

tu: jejejejejejee

jo: pero no se jo...

tu: pq?

jo: no ho se

tu: ets desconfiada?

jo: pq potser no ets com jo em penso

tu: i com et penses que soc?

jo: carinyos

13:48 fidel

tu: ho soc

jo: coses que em penso

pero que nomes son una pura intuicio

tu: i que et penses?

jo: que potser no son veritat

tu: quines?

jo: jo què sé!

13:49 tu: t'estas enamorant

jo: deixem estar això ara, va

tu: es normal que pensis aixo

la llum

De sobte em sento forta.
Res no afecta la meva serenitat.
Fa dies que no dormo però
avui ho he vist clar.
Ja no em podràs fer mal.
Perque el teu poder sobre mi
s'ha esfumat. Com la boira.
Avui és un nou dia,
jo seguiré endavant.
I tu buscaràs noves preses
a qui atrapar.

falling

I una vegada més, m'hauré de tornar a aixecar.
Marques arreu, cicatrius que ja mai no desapareixeran.
Potser, amb el temps, es suavitzaran, però de moment
els cops són massa forts, el mal és immens, el dolor no se'n va.
I seguiré sense entendre per què algú vol jugar a ser Déu.
Sense entendre per què ningú té el dret a jugar
amb la vida dels altres, i sortir-ne il·lès.
No entenc les mentides, ni les manipulacions,
i seguiré lluitant per poder estimar malgrat les traïcions.

aids

22 gener 2007

He arribat a casa i t'he trobat estrany.
M'has abraçat com mai no ho havies fet.
Plorant, m'has dit que la doctora t'ha trucat.
Jo mai no t'havia vist plorar...
Negres ombres s'imposen entre nosaltres,
finalment, era cert. Tenim por.
Tremolant, t'he preguntat sobre el futur.
Mai ja res no serà igual. Ara ja som tres.
M'esperen mesos de pànic a prop teu.
Mesos en els que res importa,
només nosaltres dos.
Voldria odiar-te pel que m'has fet
però t'estimo. Seguiré al teu costat.

asepsis

He canviat els llençols del meu llit.
Vull esborrar qualsevol rastre de la teva pell en mi.