quina son

Quina son...
Torna la rutina, tornem a la feina,
torna a fer-se fosc aviat, torna a arribar
la tardor, torna el fred.
S'acaba l'horari intensiu, s'acaben les
migdiades, s'acaba el fer volar coloms,
s'acaben les vacances, s'acaba fer el mandra
a la platja, s'acaba la calor.
I tornem a començar.
Ja falta menys pel proper estiu.
I quina son...

creativitat

Llegeixo, llegeixo altres blogs, i com més ho faig, més ganes tinc d'escriure. Però no tinc grans idees, cap tema, i menys inspiració.
De petita em deien que no tenia imaginació, que no era creativa. I segurament, a força de sentir-ho t'ho acabes creient. I ara, està clar, és evident que no tinc prou imaginació. Quan aconsegueixo una idea "genial", cosa que no acostuma a passar, necessito la reafirmació dels que estan al meu voltant. Demano (sense arribar a verbalitzar-ho) l'aprovació i les "felicitacions" dels que m'importen. I no acostumo a encaixar massa bé les crítiques... Així és que tampoc m'esforço a imaginar massa. Quan em toqui a mi inventar contes pels meus nens... qui sap què pot sortir...
Fomentar la creativitat, com podem arribar a fer-ho si no en tenim?

growing

Vull dir coses, un munt de coses, però no em surten les paraules.
Fa tant de temps que no escric que la inspiració em defuig.
Encara no fa quatre mesos que ets amb mi i ja no sé no pensar en tu.
Ets present en cada moviment, en cada gest que faig.
Em pregunto constantment si aconseguirem envellir junts.
Si veurem els nostres fills, els nostres néts.
Si ens adaptarem l'un a l'altre prou com per disfrutar-ho.
Si no llençarem la tovallola abans de temps...
Però mentrestant, tu ets aquí, i això és suficient.

se le iba

Se le iba. Se le escapaba de entre las manos, se escurría, como si de una materia viscosa se tratara. Lo había tenido tan cerca... y ahora lo perdía.
Ella no pretendía asustarle, pero era consciente de que la historia de su vida podía ahuyentar a los más osados soldados del amor. Se la fue contando a cachitos, poco a poco, pequeñas cápsulas de información que parecían más fáciles de digerir. Y aún así, fueron letales.
Igualmente, él parecía escaparse de su lado.
No hay reglas, no hay normas, todo es relativo en el amor. Pero nadie duraba a su lado. Nadie se quedó el tiempo suficiente para quererla, para conocerla tal y como era. Y así, cada vez acumulaba más experiencias frustradas. Más historias que añadir a la ya larga historia de su vida.
Un día, necesitaría toda una vida para contar su vida.

stay

Em quedo adormida, sola al sofà, quan tu no hi ets.
Et trobo a faltar d'una manera compulsiva.
És estrany, tot just fa un mes que hem començat,
i no saps com n'ets per mi d'important.
Has arribat, caigut del cel,
com un matí de sol després d'una tormenta.
Em dones pau, serenitat, amor, amistat,
em dones més del que podia imaginar.
A vegades em quedo mirant-te, i en aquest mirar
sóc conscient de la sort de tenir-te al meu costat.
Et miro i em pregunto si ets real.
Si tot d'un plegat no desapareixeràs.
No em puc creure que aquest cop sigui veritat,
que algú com tu pugui estar interessat en mi.
Vull disfrutar del moment, et vull viure intensament.
Perquè ja t'estimo, i no t'ho he dit.
Perquè no et vull perdre, no em vull equivocar.
Cap pas en fals, aquest cop no puc fallar.
Queda't amb mi, amor.

felicitat

Fa tot just un any
aquest blog començava
amb la ràbia d'un engany.
Puc sentir-la encara...
Però avui sóc diferent,
avui em sento feliç,
tinc esperança.
Vull donar un pas darrera un altre.
I vull no equivocar-me.
Perquè tu ets un sol,
perquè no esperava trobar-te
però ets aquí.
No sé com, has arribat a mi.
I no et vull perdre.
Vull despertar-me cada dia
i mirar-te dormir.
Et vull sentir respirar al meu costat,
tranquil.
Vull que m'abracis malgrat la calor.
Perque em fas feliç, amor.

desapareixent

Poc a poc, et vaig esborrant de la meva vida.
Lentament desapareixes, aquest cop serà per sempre.
Veig com van evolucionant les coses al teu voltant.
Tot continua igual. Enganys, egoisme, tot és superficial.
I mentre tu et fas fonedís, jo penso en algú altre.
Algú sincer, carinyós, divertit, algú que em valora.
I penso que és una sort que finalment hagi aparegut,
i penso que ja era hora. És genial tornar a sentir
les papallones a l'estómac. Tu ho vas enfonsar tot.
Tu em vas abandonar com si fós un joguet vell.
I no va ser just. Però això, a qui li importa ara?
Ell és fantàstic. I tu m'has demostrat que no vals res.

m'agrada / no m'agrada

M’agrada llevar-me i veure
que estàs al meu costat.
M’agrada que m’hagis despertat a les 6 del matí...
(tot i que no m’agradarà sempre, segur).
M’agrada sortir de la dutxa i mirar-te com dorms.
M’agrada que em facis pessigolles,
mentre em fas carícies.
M’encanta com em toques.
Estic molt bé amb tu.
I ja tinc ganes de tornar-te a veure...
o sigui que sí, ho podríem definir com a addicció.
Odio el teu amic d’avui i els meus de demà.
No vull anar a treballar.
No vull que tu hagis d’anar a treballar.
Tinc ganes d’estar amb tu.

m'apassiones

Si finalment arribes aquí,
t'ho mereixes, i aquest va per tu.
Has aparegut en un moment estrany,
tenia la vida en un parèntesi,
volia sortir d'un forat
i tu has tirat la corda i un arnés.
I m'esperaves a dalt,
amb una ganyota a la cara,
els braços oberts i una història divertida
per arrencar-me un somriure
i dir-me que et faig sentir com el Fred Astaire.
T'ho he dit,
he passat una de les millors setmanes
des de fa molt de temps.
I és gràcies a tu.
M'apassiones.

trencada

Trencada,
trencada per dins,
i encara sorpresa
per la manera com tot va succeïr...
Ressonen encara a les meves orelles
paraules que em vas dir...
que has anat dient durant tot un any,
paraules que jo he volgut sentir.
Després de tot,
has estat capaç d'esborrar
una història amb una simple trucada.
És trist pensar que no em mereixo
més que això.
Que desapareixo només perquè és
fàcil esborrar un número de telèfon,
una adreça, una imatge.
T'has cansat ja del joguet

i l'has deixat abandonat...
Han quedat sobre la taula
els regals que et vaig portar.
I han quedat dins el meu cor
infinitat de records
que jo no puc esborrar.

what if...?

I si per fi te n'adonessis que sóc jo?
I si poguéssim tenir una vida normal,
una relació normal?
Però això no serà,
perquè no ha de ser.
I llavors, per què s'allarga?
Per què s'estira en una lenta agonia?
Jo vull viure els meus somnis,
vull compartir amb tu la vida,
et vull tenir per mi.
I si resulta que he estat sempre davant teu
i no m'has vist?

cansada

Estic cansada.
Cansada de ser la dolenta de la pel·lícula.
cansada de treballar sense fi.
Cansada de no tenir res millor a la vida.
Cansada de donar i no trobar res a canvi.
Molt cansada.