mirades furtives

Escric per mi.
Però de vegades, algunes vegades,
també escric per tu.
M'agradaria veure't la cara
quan llegeixes les paraules
que han nascut pensant en tu.
Voldria veure si somrius,
si et preocupes,
si evoques uns moments
que abans hem compartit.
No caldria que ho sabessis,
només jo, de lluny,
observant fixament la teva expressió.
Potser així sabria què penses...

de pujades i baixades

Respira. Agafa aire.
Vull que l'inflem fins que rebenti.

desde mi ventana

Desde mi ventana se ven retazos diminutos
de otras vidas, se ve el sol.
Un enorme edificio se alza imponente ante
mis ojos. Y me entretengo imaginando el discurrir
de las vidas de otra gente...
En un balcón, alguien cuelga un “se alquila piso”;
al lado, una abuela se sienta al calor del sol del mediodía,
su nieta apoya la cabeza en su mejilla.
Más arriba, un chico sale a fumar, discute con alguien.
En otro piso, un señor riega unas plantas,
cuando acaba, se apoya en la barandilla, concentrado.
Otro balcón bulle al son de unos niños desbocados.
Son pequeños momentos de otras vidas,
son historias, son mi vida.

me, myself and I

Fa ja uns dies que m’alimento de vides alienes.
Com si la meva no fós prou interessant, intento
omplir el temps capbussant-me en relats que
escriuen persones amb vides reals, persones
que no conec però que començo a admirar.
I enlloc de llegir llibres, em sumergeixo als blogs.
Desconeixia absolutament aquest món fins fa uns
mesos, i em desconcerta encara. Uns em porten
als altres, com en un estrany joc de l’oca sense final.
M’interessen les aventures d’una cooperant a l’altra
banda del planeta, contemplo la poesia d’algú que,
revolucionat, increpa al món. Llegeixo opinions sobre
l’actualitat, textos de sensibilitat extrema, o sobre els
sentiments d’algú que pateix.
I escric, també escric, per si algú es vol identificar amb mi.
Fins fa uns dies em preocupava desvetllar la meva identitat.
Però ara, un cop cau la careta, ja no cal.
Marta, 35. Barcelona.

coitus interruptus

Me n'adono,
sembla que m'agradi
lamentar-me.
Un cop més,
una relació fallida.
Intento pensar en positiu.
M'ha encantat conèixer
algú com tu.
Em fas riure,
em fas sentir que la vida
es pot disfrutar
amb la teva intensitat.
Per això em costa tant
renunciar a seguir
al teu costat.
Ja sé que ho he de fer.
Ja ho sé.
Però em deixa
una terrible sensació
de "coitus interruptus",
suposo que m'entens...
Abandonem
en el millor moment.

traïció

De sobte, tornaven els records.
Aquell home que havia atravessat el seu cor era un absolut desconegut. I descobrir-ho li trencava l’ànima. Si en algun moment havia dubtat de la veracitat de les seves paraules, ara en tenia la prova irrefutable. Els mateixos mots amables que li havia dedicat a ella eren renviats una i una altra vegada a destinataris amb suggerents noms femenins.
Paraules tendres que voldria haver guardat només per ella eren denominador comú en missatges destinats a captivar altres ulls, altres orelles. Com podia haver estat tan cega? O potser no, de fet no. Feia molts dies que sabia que allò era una farsa, tot i que no s’ho volia acabar de creure.
Però més enllà de tot plegat, molt més enllà, i tirant ben enrera, va descobrir també dures amenaces, paraules d’odi, de tristesa i frustració. Anuncis d’un suicidi...
El cor li bategava fora del cos. La bena li queia dels ulls en el mateix moment en que sonava el telèfon i algú li deia que estava estranya, molt estranya. I ella el sentia però no l’escoltava. Plovia. Feia fred. I mentre sopava amb un antic amor, incapaç d’engolir un sol mos, anava lligant poc a poc els fils invisibles d’aquella traïció.

esperança

Fa dies que no para de ploure.
D'una manera constant, incessant,
l'aigua cau a l'altra banda del vidre
mentre plou també dins el meu cor.
Tot té un to gris al meu entorn,
i jo vull despertar-me
i descobrir que surt el sol.
Hi ha esperança
perquè existeix l'amor.

we in sw

Saps?
Em faria molta il·lusió
tenir l'oportunitat
de descobrir amb tu
terres vikingues.
Suposo que, simplement,
no serà el moment.

rest in peace

No esperava la visita.
No sé dir-te...
em fa il·lusió?
Em penso que ja no.
Però he de confessar
que em sorprèn
la insistència.
Què esperes trobar?
Ja no hi ha res
a parlar.

on és aquella nit?

No m'entenguis malament,
jo et vull veure feliç.
Et vull veure disfrutar,
et vull sentir riure
i saber que estaràs bé.
Però hi ha un trist matís...
i és que voldria
que fós amb mi.

why?

Només voldria saber:
per què?

fusió

Els teus ulls em devoraven.
Desitjaven el meu cos,
els meus llavis.
Imaginaven unes mans
que recorrien les corbes sinuoses
dels meus pits, les meves natges.
Em miraves
i jo em volia fondre.
Fondre'm en un apassionat
garbuix de cames, braços,
de llengües impacients.
Però desitjava un impossible...

anhels

Fred, molt de fred.
El món és un lloc inhòspit
quan tu no ets a prop.
Seria ideal poder riure,
gaudint del bon temps,
passejar per la platja,
sopar a la vora del mar...
I sentir de nou
l'escalfor del meu cor.

involución

Nada cambia, no aprendo...
En mi mente sigo siendo
una tierna adolescente.
Sigo dándome cabezazos
contra una enorme pared.
Siempre fui rebelde,
siempre fui independiente.
Mas parece que eso
me costó una vida.
Siempre he luchado
por conseguir
las cosas sola.
Sin ayuda,
sin mostrar debilidades.
Ahora querría
tener otras posibilidades.

no pensar

Voldria dir-te que t'equivoques,
que hauries de tancar els ulls,
donar-me la mà i deixar-te portar,
veure cap on va...
I sobretot, no pensar.
Però no, jo no m'hi puc ficar.
La meva opinió no compta,
ho tinc clar.

l'oblit

Que estranya em sento
tot just fa uns dies.
De sobte, i sense adonar-me'n,
sembla que tot s'ha capgirat,
que res ja no és com era abans.
I això no té sentit,
cauré en un trist oblit...
Però segur que tu també
em recordes alguna nit.

sense esperança

No tinc del tot clar si
he deixat de ser el nou joguet
o simplement
he deixat de ser un joguet...
Ja no em cal el raconet.
Ho he viscut, hem rigut,
m'he divertit
mentre tu jugaves.
Ja no tinc un braç,
i em falta l'altra mà,
la cama em falla...
és com si algú
me'ls hagués arrencat.

des de l'abisme

Era un 19 de febrer.
En tornar de la feina,
m’esperava una trista descoberta...
la persona de la que m’havia separat
aquell matí amb un càlid petó
m’havia estat enganyant sense raó.
Va ser una troballa casual,
com ho són totes les coses
inesperades en aquesta vida.
Sense voler, gràcies al món virtual,
vaig arribar als peus d’un abisme.
I em vaig llançar en picat,
obrint els ulls a la veritat.
Va caure la màscara de l’home
del que estava enamorada.
Fora plovia i jo només podia sentir fred,
un ambient gèlid m’envoltava.

decisions

Ridícula decisió la que portava rumiant feia dies...
Després de tot, seria incapaç de posar-la en pràctica,
mai no havia tingut prou força de voluntat per fer
les coses que anaven contra els seus primers instints.
I tot i que sabia que el que havia decidit era el que més
li convenia, a curt termini els seus sentiments no la
deixarien actuar. I tornava a pensar que era ridícul
donar-li més voltes, perquè total, què en treia?
Mil estones encaparrada, valorant els pros i els contres
d'una història que no duia enlloc.
I de fet, feia anys que li passava allò...
Quan aprendria a protegir-se? I si ja era massa tard?
I seguia donant voltes, sola al llit, desvetllada...
Somiant desperta que, per una vegada a la seva vida,
les coses no serien com sempre.

t'imagino

Lluny com estàs jo t'imagino.
Et penso i et sento distant,
potser les coses han canviat.
Et voldria aquí, amb mi.
Et veig, t'imagino, et penso.
Serà que t'enyoro.

iceberg

Hi ha qui opina que només ensenyo una petita part de mi.
Que em mostro freda, forta, segura, ho podria aguantar tot.
Que amago el millor que tinc, que sóc carinyosa, sensible,
però no ho deixo a la vista... I em pregunten per què...
No ho sé. Només d'escriure això em salten les llàgrimes...
I és ridícul. Perquè sóc fràgil, i necessito (com tothom)
algú que estigui al meu costat i em digui que m'estima.
Però potser no arriba mai.

oublie

Tu m'appelles et tu me demandes:
quand est-ce que tu viennes?
Mais à mon avis, c'est fou,
pendant des mois, tu étais perdu.
Pour quoi maintenant?
Tu me racontes une belle histoire:
tu crées un nid pour tes enfants.
Et je te dis: as-tu une copine?
Tu me réponds: "Non".
Et c'est ça qui est bizarre.
Peut-être parfois tu crois
que je serai une bonne option.
Mais détrompe-toi,
hors de question.
Notre temps est passé,
l'histoire est finie,
laisse ça tomber ici.

parlem?

Vull seure al teu costat,
donar-te la mà,
i fer-te parlar.
Que m'expliquis mil històries
d'aquelles que em fan somriure
i mirar-te embadalida.

Vull seure al teu costat,
que em donis la mà,
i em diguis què et preocupa.
Que em miris als ulls,
m'obris el teu cor
i em parlis de l'amor.

silencis

Estirada, et contemplava.
Tu estaves dins meu,
molt endins de mi.
El mar ens gronxava.
El vent feia petar
les cordes contra el màstil,
estranya música
que ens acompanyava.
I mentre resistia
els teus apassionats embats
et mirava,
incapaç de verbalitzar
els meus pensaments.
Es quedaran amb mi.

querida Jeanne...

"La edad no protege del amor,
pero el amor protege de la edad."
Jeanne Moreau

I tant de bo protegís d'alguna cosa més...

escac i mat

I si algun dia ens retrobem?
Què ens direm?
Avui recordo ja
la nostra relació
com una nebulosa,
com una cosa
que mai no va existir.
Em sembla que
ja no m'afecta...
Però qui sap,
si un dia giro el cap
i tu ets allà
potser dins meu
alguna cosa es regirarà.
Seré forta, aguantaré l'embat.
Escac, i mat.

por

Com es pot enyorar
el que mai s'ha tingut?
És una sensació de manca,
de soletat, de buit.
Una frustració que fa por.

una historia

Leía hoy una historia que me ha hecho pensar en tiempos más felices, en momentos sin par. Y en cómo los echo de menos...
Era un cuento sobre una pareja, todo parecía casual. Desayunaban en una terraza. Él le iba a pedir que vivieran juntos, ella leía el periódico sin tan siquiera darse cuenta de los nervios de él... La historia no tenía final, y eso la hacía todavía más bonita. Que cada cual invente su final. En el mío, él supera sus miedos, se lo pide, ella acepta encantada de la vida, y los dos son felices para siempre. Vale, sí, lo sé, es el típico final de cuento de hadas, de peli mala y previsible, pero es que de verdad me gustaría que alguna vez las cosas fueran así!
En fin, que la vida no es tan fácil. Lo sé, lo vivo día a día. Y no me puedo quejar, no es que me vaya mal. De hecho tengo muchas más cosas que la mayoría de la gente. Pero soy de las difíciles de conformar. Vamos, que siempre quiero lo que no tengo. Y eso crea una cierta sensación de permanente insatisfacción... Siempre echo algo de menos, o a alguien... Aunque cuando lo tengo cerca, a veces me sobra. Espero no ser la única caprichosa a la que tortura esta desazón.
En la historia, probablemente, la chica aceptaría vivir con él, pero con el paso del tiempo todo se convertiría en rutina, y uno se iría desencantando, desenamorando, y al final se separarían...
¿No es lo que les pasa a la mayoría? En fin, para qué engañarnos...

capejant el temporal

I quan tu em rematis,
quan t'hagis cansat de mi,
quan ja no quedin ni les brases
d'aquella compartida passió,
jo seré encara aquí, sola,
capejant de nou el temporal.
Sé que em complico la vida
i em demano inútilment
si el meu inconscient
no m'està traicionant.
Si tot plegat no és fruit
del que realment desitjo.
I si no vull el que busco?
I si busco el que no vull?

atrapada

Estic esgotada,
una mica trista,
em sento atrapada
en una història
sense destí,
que em podria
haver fet feliç
en un altre temps,
en un altre lloc.
Si jo fós diferent
si tu et trobessis millor.
Però és el que hi ha,
i no vull abandonar.

llàgrimes

Necessitava plorar.
Me n'he adonat mentre
les llàgrimes em queien,
rodaven galtes avall
enmig de la foscor del cinema.
La peli era trista,
molt trista. I jo volia plorar.
Plorava per tot el que he perdut.
Per tot el que no he tingut.
Plorava perquè ho necessitava.

un llit buit

Ficada dins el llit pensava
en tot l'espai desocupat...
Un gran llit que vaig comprar
a mida d'algú que va marxar.
I pensava que t'hi trobo a faltar.
M'agrada quan em desperto
i tu ets al meu costat.
M'agrada que m'abracis
i m'omplis el coll de petons.
M'agrada apretar-me
contra la teva esquena,
i acariciar-te mentre dorms.
M'hi estaria eternament...