martes, 31 de marzo de 2009

se le iba


Se le iba. Se le escapaba de entre las manos, se escurría, como si de una materia viscosa se tratara. Lo había tenido tan cerca... y ahora lo perdía.
Ella no pretendía asustarle, pero era consciente de que la historia de su vida podía ahuyentar a los más osados soldados del amor. Se la fue contando a cachitos, poco a poco, pequeñas cápsulas de información que parecían más fáciles de digerir. Y aún así, fueron letales.
Igualmente, él parecía escaparse de su lado.
No hay reglas, no hay normas, todo es relativo en el amor. Pero nadie duraba a su lado. Nadie se quedó el tiempo suficiente para quererla, para conocerla tal y como era. Y así, cada vez acumulaba más experiencias frustradas. Más historias que añadir a la ya larga historia de su vida.
Un día, necesitaría toda una vida para contar su vida.

miércoles, 11 de marzo de 2009

stay



Em quedo adormida, sola al sofà, quan tu no hi ets.
Et trobo a faltar d'una manera compulsiva.
És estrany, tot just fa un mes que hem començat,
i no saps com n'ets per mi d'important.
Has arribat, caigut del cel,
com un matí de sol després d'una tormenta.
Em dones pau, serenitat, amor, amistat,
em dones més del que podia imaginar.
A vegades em quedo mirant-te, i en aquest mirar
sóc conscient de la sort de tenir-te al meu costat.
Et miro i em pregunto si ets real.
Si tot d'un plegat no desapareixeràs.
No em puc creure que aquest cop sigui veritat,
que algú com tu pugui estar interessat en mi.
Vull disfrutar del moment, et vull viure intensament.
Perquè ja t'estimo, i no t'ho he dit.
Perquè no et vull perdre, no em vull equivocar.
Cap pas en fals, aquest cop no puc fallar.
Queda't amb mi, amor.