I si per fi te n'adonessis que sóc jo?
I si poguéssim tenir una vida normal,
una relació normal?
Però això no serà,
perquè no ha de ser.
I llavors, per què s'allarga?
Per què s'estira en una lenta agonia?
Jo vull viure els meus somnis,
vull compartir amb tu la vida,
et vull tenir per mi.
I si resulta que he estat sempre davant teu
i no m'has vist?
1 comentario:
Quan de temps seguin-te i identificant-me en molts dels teus escrits...però sense dir-te res. No sé, es que preferixc entrar de puntelletes, veure el que fas i sortir sense fer soroll, pero que sàpigues que tens "un lector invisible" que está en essència, pero no en presència escrita, clar está. Espere que et vaja tot bé, l'ultim que recorde de tú, es que vas fer un canvi d'oficina, cert?
Ens llegim benvloguda "M"
Publicar un comentario