Fa tot just un any
aquest blog començava
amb la ràbia d'un engany.
Puc sentir-la encara...
Però avui sóc diferent,
avui em sento feliç,
tinc esperança.
Vull donar un pas darrera un altre.
I vull no equivocar-me.
Perquè tu ets un sol,
perquè no esperava trobar-te
però ets aquí.
No sé com, has arribat a mi.
I no et vull perdre.
Vull despertar-me cada dia
i mirar-te dormir.
Et vull sentir respirar al meu costat,
tranquil.
Vull que m'abracis malgrat la calor.
Perque em fas feliç, amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario