Em quedo adormida, sola al sofà, quan tu no hi ets.
Et trobo a faltar d'una manera compulsiva.
És estrany, tot just fa un mes que hem començat,
i no saps com n'ets per mi d'important.
Has arribat, caigut del cel,
com un matí de sol després d'una tormenta.
Em dones pau, serenitat, amor, amistat,
em dones més del que podia imaginar.
A vegades em quedo mirant-te, i en aquest mirar
sóc conscient de la sort de tenir-te al meu costat.
Et miro i em pregunto si ets real.
Si tot d'un plegat no desapareixeràs.
No em puc creure que aquest cop sigui veritat,
que algú com tu pugui estar interessat en mi.
Vull disfrutar del moment, et vull viure intensament.
Perquè ja t'estimo, i no t'ho he dit.
Perquè no et vull perdre, no em vull equivocar.
Cap pas en fals, aquest cop no puc fallar.
Queda't amb mi, amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario