Vull dir coses, un munt de coses, però no em surten les paraules.
Fa tant de temps que no escric que la inspiració em defuig.
Encara no fa quatre mesos que ets amb mi i ja no sé no pensar en tu.
Ets present en cada moviment, en cada gest que faig.
Em pregunto constantment si aconseguirem envellir junts.
Si veurem els nostres fills, els nostres néts.
Si ens adaptarem l'un a l'altre prou com per disfrutar-ho.
Si no llençarem la tovallola abans de temps...
Però mentrestant, tu ets aquí, i això és suficient.
No hay comentarios:
Publicar un comentario