sábado, 23 de febrero de 2008

falling

I una vegada més, m'hauré de tornar a aixecar.
Marques arreu, cicatrius que ja mai no desapareixeran.
Potser, amb el temps, es suavitzaran, però de moment
els cops són massa forts, el mal és immens, el dolor no se'n va.
I seguiré sense entendre per què algú vol jugar a ser Déu.
Sense entendre per què ningú té el dret a jugar
amb la vida dels altres, i sortir-ne il·lès.
No entenc les mentides, ni les manipulacions,
i seguiré lluitant per poder estimar malgrat les traïcions.

No hay comentarios: