10 de juny 2006

Hotel Arts, 3h del matí

Havia de ser la nit perfecta,
tu m'havies convidat. Havíem sortit,
sopar romàntic, i d'imprevist, m'hi
vas portar. Passar una nit a l'hotel Arts?
Quina idea esbojarrada, em va encantar.
Jo avergonyida, tu segur, ens vam registrar.
A l'habitació, una gran banyera ens esperava.
Les espelmes consumides, la passió a flor de pell.
Però tu et vas beure el minibar. Tot va canviar.
Mai no m'havia sentit tan bruta,
tan sola...
Vaig estar a punt de marxar.
Tu cridaves, m'agafaves, em feies mal.
Però les ferides més grans no eren les superficials.
I, després de tot, allà ens vam quedar.
Al matí, impossible recordar.