trens

Has arribat demanant guerra,
reclamant carícies que tu un dia em vas negar,
exigint un sentiment que el temps va apagar...
Sóc aquí, sóc la mateixa,
però ja res no és igual.
Em vaig quedar a l'estació,
esperant amb il·lusió
un tren que es retardava.
I quan decideixo canviar el destí
el tren arriba per fi.
Només un segon per pujar-hi
o quedar-me a l'andana.
I seguir esperant
mentre altres trens van passant.