Sé que encara ets viu
perquè comprobo alguns
dels teus moviments.
T'amagues,
t'escoles en el temps.
Ja no em fa mal pensar-te,
m'entretinc en la contemplació
d'una imatge a una pantalla.
És curiós com el pas del temps
dilueix els sentiments.
O potser és la substitució
d'una il·lusió per una altra.
Tot sembla ja tan llunyà...
1 comentario:
hola guapa...
Jo, qué triste me he quedado leyendo tu poema.
Esta frase me ha impactado: "Ja no em fa mal pensar-te"
¿Estás segura?
Ojalá sea cierto... y ojalá ya no sólo no te duela pensar en él, sino que ni siquiera pienses en él.
Ojalá....
Un besazo
Publicar un comentario