jueves, 19 de febrero de 2009

desapareixent



Poc a poc, et vaig esborrant de la meva vida.
Lentament desapareixes, aquest cop serà per sempre.
Veig com van evolucionant les coses al teu voltant.
Tot continua igual. Enganys, egoisme, tot és superficial.
I mentre tu et fas fonedís, jo penso en algú altre.
Algú sincer, carinyós, divertit, algú que em valora.
I penso que és una sort que finalment hagi aparegut,
i penso que ja era hora. És genial tornar a sentir
les papallones a l'estómac. Tu ho vas enfonsar tot.
Tu em vas abandonar com si fós un joguet vell.
I no va ser just. Però això, a qui li importa ara?
Ell és fantàstic. I tu m'has demostrat que no vals res.

1 comentario:

Mandragora dijo...

Angúnia i gelor en cada una de les teues parules amiga meva, pero també renovació i esperança.

Com m'identifique amb lo que escrius...

Ens llegim "M"