No tinc temps. És l’excusa perfecta i serveix per un gran nombre de preguntes a les que no tens resposta.
En el meu cas sobre el perquè tinc aquest blog tan abandonat.
No tinc temps va seguit de no tinc inspiració.
Però ni l’una ni l’altra són massa veritat.
Tinc poc temps, és cert, però si vulgués l’hagués trobat.
No tinc inspiració, com tampoc no l’he tinguda altres vegades, però això es cura escrivint. O no els passa als professionals?!
El que passa és que no tinc massa motius…
la meva vida darrerament s’ha convertit en una cosa bastant normal, on tot és bastant previsible.
No estic especialment trista, estat que em feia escriure molts dels posts.
No estic enfadada ni em vull revelar contra res.
No estic eufòrica tampoc.
Sóc previsiblement feliç… i això, tot i que és molt bo, fa que no tingui gran cosa per explicar.
No em qüestiono la maldat humana.
No em pregunto per què la gent és com és.
Senzillament passen els dies i ni me n’adono. Tot és fàcil. Estimo la meva parella, em cuida i em tracta com a una reina. Té les seves coses, com jo tinc les meves.
I tot és fantàstic. Més o menys, clar!
En resum: sóc feliç.
Però hauria de continuar escrivint...
2 comentarios:
Sincerament crec que per escriure ha d'haver-hi alguna cosa que et conmoguí al teu interior, ganes d'expressar quelcom. Molts cops això ho trobem quan ens trobem en èpoques eufòriques o bé més aviat depressives. Així com temporades més rebels que tenim ganes de canviar el món. De fet és el nostre dia a dia el que ens dóna la inspiració. L'estabilitat, el comformisme potser ens la treu en certa mesura. Malgrat això però, es pot escriure, podem escriure per escriure. Sí. D'això no en tinc cap dubte. Però intentar d'escriure sense un fons, sense que les paraules transmetin res, on el més important és la forma pel sobre el contingut potser en certa forma pot fer descendir la qualitat del text ja que és buit. Val la pena escriure així? Millor que et fixis en petits detalls perquè a vegades, encara que no ens n'adonem, el més simple és el més important i commovedor.
Tens tota la raó... de vegades, la rutina i el temps se'ns emporten i sembla que el tems s'escorre inconscientment entre les mans. Però el fet de ser-ne conscient és l'únic que et pot permetre parar aquesta situació...
Publicar un comentario