Contrassenyes, xarxa, perill.
Intimitats desvetllades, perill.
Missatges al descobert, secrets en carn viva, perill.
Avui m'ha tornat a passar.
De nou he caigut sobre un correu que no era el meu.
I com altres vegades, la curiositat pot més que el saber
que el que estic fent no és legal.
Avui no m'afectava en res,
no tocava els meus sentiments,
però secrets llargament sospitats veien
finalment la llum.
Internet és un perill.
Un perill real.
I si jo he pogut llegir,
no una vegada, ni dues, ja en van tres,
els correus d'una altra persona,
qui no haurà llegit els meus?
2 comentarios:
No ho hauria descrit millor que amb la paraula "Perill" és per això que prefereixo no saber i de vegades tot i tenir opció de mirar, no ho faig.. premo "iniciar sessió amb una altra conta" o al link on posa "no ets tu?" precisament perquè me'n adono del perill del saber.
Sóc aquí fruit de la casualitat.. tot buscant una xarxa de blocs (o blogs) en català on inscriure el meu un tant especial... he trobat després de molt cercar la xarxa de "blogscatala", al afegir el meu a la secció de "personals" m'han aparegut tots els d'aquesta temàtica i m'he decidit a fer una ullada.
I quina casualitat amb el teu text recent (malgrat el segon tenir prop més de mig any) m'hi he vist identificada. També en la freqüència m'hi identifico, ja que no sóc massa constant. A més a més veig que em escollit la mateixa plantilla, senzilla i sòbria.
Parlant de privacitat, jo abans escrivia amb el meu nom i cognom, però vaig decidir deixar de fer-ho i amagar-me sota una al·legoria del que sento. És més fàcil dir el que penses, quan ningú sap qui ets.
Et seguiré la pista.
No decaiguis i escriu, sempre tenim alguna cosa a dir...
Jo no he llegit els teus..
Internet te tantes coses bones com dolentes. Aquesta és part de la seva gràcia, però el perill és evident..
Publicar un comentario