un nou viatge

Avui comença una aventura. Aquest matí, després d'una nit d'agitats somnis, empunyant una xeringa, he infiltrat dins el meu cos el principi del que podria ser el meu fill o filla. És estrany.
És alhora real i una utopia. Tot ho penso en termes pràctics, no sé com evolucionarà aquesta història. És un procés complicat, del que no ens donen moltes esperances, però tot i així, aquí estem. Primera xeringa. Demà una altra, i així cada dia. No m'agraden. I tot i així, em punxaré la panxa durant 12 dies. I intentarem pensar en positiu i fer que sigui un bon viatge. No posar-nos més nerviosos del compte, tot i que serà difícil.
I només és el principi. Si algun dia això surt bé, les preocupacions d'ara es multiplicaran per mil, per un milió. I podré obrir el sobre escrit fa quasi 25 anys... i no seguir-ne les indicacions. Però pensar que jo era aquella persona i sentia el que escrivia. Només pensar-ho i posar-me en la pell d'algú de 15 anys.
Que surti bé, és l'únic que volem.