No tinc paraules, i alhora en tinc mil.
Les cames em tremolen, fa un dia que no hi ets, però jo me n'assabento ara. I no m'ho crec. No puc creure que no em tornis a emprenyar mai més amb els teus missatges.
En aquest blog on tants escrits et vaig dedicar, retorno a expressar-me. Fa 4 anys que no escric. I avui he tornat. I he tornat per tu. On siguis, t'enyoro. Ja t'enyoro. No em puc imaginar la por que vas sentir. Que vau sentir tots. No em puc imaginar el patiment. És molt bèstia. És una mort terrible, només espero que fós tot molt curt, molt ràpid.
Tu ets fort. Tu sempre seràs fort.
No paro de voler dir-te coses. Des que sé que ahir volaves en aquell avió, tinc mil coses a dir-te. I et vull veure. Ja no hi ets. I no hi seràs.
Em pregunto què hagués estat de nosaltres, com seria viure aquest moment en una situació diferent. Quin pànic.
Ferran, la mort és injusta. La teva ho és més. No conec persona que sigui més supervivent que tu. Sempre, sempre, renaixies del no res. Sempre semblaves content. Torna. Quan puguis. Torna.
I mentrestant, disfruta de la llibertat, allà on siguis. Ja no et lliga res.
T'ho vaig dir un dia, t'ho vaig dir molts dies.
T'ho torno a dir: t'estimo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario