Necessitava plorar.
Me n'he adonat mentre
les llàgrimes em queien,
rodaven galtes avall
enmig de la foscor del cinema.
La peli era trista,
molt trista. I jo volia plorar.
Plorava per tot el que he perdut.
Per tot el que no he tingut.
Plorava perquè ho necessitava.
2 comentarios:
Hola! M'encanta el teu bloc. És d'una tendressa increïble, tot sentiment. Així som les dones.. massa sensibles :/
T'afegeixo al meu blog vale? :-)
Que passis un bon dia.
Plorar és la millor manera per netejar l'ànima, d'això no n'hi ha dubte...
Publicar un comentario