domingo, 4 de mayo de 2008

capejant el temporal



I quan tu em rematis,
quan t'hagis cansat de mi,
quan ja no quedin ni les brases
d'aquella compartida passió,
jo seré encara aquí, sola,
capejant de nou el temporal.
Sé que em complico la vida
i em demano inútilment
si el meu inconscient
no m'està traicionant.
Si tot plegat no és fruit
del que realment desitjo.
I si no vull el que busco?
I si busco el que no vull?

2 comentarios:

Mandragora dijo...

A mi m'agradat molt "llàgrimes", per ser un escrit on es reflexa lo que ens passa a molts a vegades, que sense esperar-ho ens ix una llàgrima que ens fa sentir millor amb nosaltres mateixa.

Cuida't ratolineta.

Anónimo dijo...

I si busques però no saps el què vols?

I si saps el què vols però no saps on buscar-ho?