jueves, 8 de mayo de 2008

silencis



Estirada, et contemplava.
Tu estaves dins meu,
molt endins de mi.
El mar ens gronxava.
El vent feia petar
les cordes contra el màstil,
estranya música
que ens acompanyava.
I mentre resistia
els teus apassionats embats
et mirava,
incapaç de verbalitzar
els meus pensaments.
Es quedaran amb mi.

1 comentario:

Mandragora dijo...

Subtil manera de redactar que estaven fen-te l'amor, bueno, o la meua ment aixi ho interpreta. (mmm, el típic tópic clixé d'home?)jaja

Cel.lebre la utilització "d'embat" amb tú, pues jo no l'utilitzava ja feia temps.

Cuida't i no et preocupes per comentar amb constància.