Tinc ganes de veure
els teus ulls blaus.
Ganes d'escoltar-te
mentre m'expliques
històries impossibles.
Mentre em dius
que la nostra pròpia història
és impossible.
Mirar-te i sentir
la contradicció
que representes.
Saber que no em convens,
saber que no ets per mi.
Però deixar-me endur igualment
per aquest remolí.
1 comentario:
Hola Marta, com va tot? Veig que segueixes igual de fèrtil que abans, i que a pesar de dir que no tens ni idea de escriure, veig que la realitat reflexa tot lo contrari.
Un beset, de un que també té els ulls blaus, i les mans grans. Ciao
Publicar un comentario