
Fa dies que no para de ploure.
D'una manera constant, incessant,
l'aigua cau a l'altra banda del vidre
mentre plou també dins el meu cor.
Tot té un to gris al meu entorn,
i jo vull despertar-me
i descobrir que surt el sol.
Hi ha esperança
perquè existeix l'amor.
1 comentario:
Que maco! Els teus sentiments són pura poesia!!
Una abraçada ben forta!
Publicar un comentario