domingo, 25 de mayo de 2008

esperança



Fa dies que no para de ploure.
D'una manera constant, incessant,
l'aigua cau a l'altra banda del vidre
mentre plou també dins el meu cor.
Tot té un to gris al meu entorn,
i jo vull despertar-me
i descobrir que surt el sol.
Hi ha esperança
perquè existeix l'amor.

1 comentario:

Marmottina dijo...

Que maco! Els teus sentiments són pura poesia!!

Una abraçada ben forta!