Hi ha qui opina que només ensenyo una petita part de mi.
Que em mostro freda, forta, segura, ho podria aguantar tot.
Que amago el millor que tinc, que sóc carinyosa, sensible,
però no ho deixo a la vista... I em pregunten per què...
No ho sé. Només d'escriure això em salten les llàgrimes...
I és ridícul. Perquè sóc fràgil, i necessito (com tothom)
algú que estigui al meu costat i em digui que m'estima.
Però potser no arriba mai.
1 comentario:
Uiii de que em sona tot això.Saps k a mi em diuen el mateix? :O jo crec de totes maneres que el fet de no mostrar-nos així d'entrada, forma part del nostre petit escut que ens fet.. Potser xke ens han fet patir.. xke som massa sensibles... potser xke li agafem carinyo a la gent massa ràpid i després marxen. Tot i així, no deixis de ser com ets, qui t'estima està al teu costat i t'accepta tal com ets.
Una abraçada ben forta!
Publicar un comentario