me, myself and I

Fa ja uns dies que m’alimento de vides alienes.
Com si la meva no fós prou interessant, intento
omplir el temps capbussant-me en relats que
escriuen persones amb vides reals, persones
que no conec però que començo a admirar.
I enlloc de llegir llibres, em sumergeixo als blogs.
Desconeixia absolutament aquest món fins fa uns
mesos, i em desconcerta encara. Uns em porten
als altres, com en un estrany joc de l’oca sense final.
M’interessen les aventures d’una cooperant a l’altra
banda del planeta, contemplo la poesia d’algú que,
revolucionat, increpa al món. Llegeixo opinions sobre
l’actualitat, textos de sensibilitat extrema, o sobre els
sentiments d’algú que pateix.
I escric, també escric, per si algú es vol identificar amb mi.
Fins fa uns dies em preocupava desvetllar la meva identitat.
Però ara, un cop cau la careta, ja no cal.
Marta, 35. Barcelona.