Has estat la meva distracció
els darrers mesos.
M'has fet riure
quan els meus ulls
només volien plorar,
quan el meu cor
no em deixava oblidar.
Sembla que faci una eternitat
que ens vam conèixer
però tot just fa un segon.
Desapareixeràs, ho sé.
I em fa ràbia pensar
que t'he de deixar escapar.
Abans que marxis
ja et trobo a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario