La taula parada.
Estovalles blanques,
espelmes, vi negre,
una rosa vermella...
Et miro, et desitjo.
Ja no tinc gana.
Tu calles, em mires.
Els teus ulls
m'il·luminen el cor.
I torno a sentir
aquell nus interior.
I m'invento un futur
mentre espero
que m'agafis la mà,
em portis ben lluny
i em devoris la carn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario