
Ens entestem a desitjar
el que no podem tenir.
Una vegada i una altra
ens enfrontem al destí,
conscients que per on anem
errarem el camí.
I seguim.
Lluitem.
Patim.
No trobarem al final
l'anhelat repòs del guerrer,
perquè mai no aconseguirem
variar el que ha de ser.
Però igualment
seguim,
lluitem,
patim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario