
Hi ha tantes coses que no saps de mi encara...
M'agradaria tenir temps per explicar-te-les,
que em coneguis, un cafè per compartir,
mil cafès necessitaríem, ja fa molts anys
que transito per aquesta curiosa vida,
experiències, sentiments, amors i desamors,
n'he viscut de mil colors.
Què desitjo, què em motiva...
Però no sé si t'interessa, ni a què m'exposaria.
Capa a capa, m'aniria desprenent
de la muralla que em protegeix.
I voldria descobrir-te,
degustar-te lentament,
glop a glop.
Saborejant-te amb intensitat,
compartir la felicitat.
1 comentario:
Bravo, nóvament bravo, per un poema que pareix que desvela la maduresa o culminació de la teua obra literària (eixa que menysprees tantes vegades) si que ho fas bé, i aquest últim poema ho demostra. Ánim senyoreta M.
Un bes, desde Dénia con ilusión.
Publicar un comentario