A vegades tinc por.
Passa el temps i,
com algú m'ha dit fa poc,
el més calent és a l'aigüera.
Mai no vaig imaginar
que la meva vida
fós així a aquestes alçades.
No em queixo,
no hi tinc dret,
però tot plegat
queda ben lluny
del somni enyorat.
Ens fan creure
en els finals feliços,
en parelles que s'estimen,
en els amors eterns.
Però les coses
són molt diferents.
I em pregunto si mai
s'arribarà a fer realitat
aquell somni d'infantesa.
El d'aquella princesa
que esperava impacient
que arribés el moment
en que el príncep no marxava,
i per sempre amb ella es quedava.
No hay comentarios:
Publicar un comentario