Mirat des de la distància
tot sembla més petit...
Li donem menys importància
a les coses que ens van fer patir.
Som capaços de perdonar,
i estem disposats
a tornar a estimar
aquells que ens van ferir.
Esperem, creiem cegament
que no ens tonrarà a passar,
que no ens poden de nou enganyar.
Però el cert és que ens trobem
més espantats que al començament.
2 comentarios:
Molt bon poema matutí. La veritat es que estic en la mateixa situació que jo, es estrany, pero si que és cert lo del paralelisme de les nostres vides i la reflexió que hem lleva la son es: si les vides de les persones son tan paregudes, la genuïnitat existeix o sols es un mite que perseguim sense qüestionar?
Volia dir que estic en la mateixa situació que tú...excuse moi.
M'ampare en la fe de errades.
Un saludet
Publicar un comentario