I amb aquest, ja van 100.
100 escrits, 100 idees
escampades qui sap on...
Lliures, volten pel món.
Ningú no em coneix,
només algú s'hi reconeix.
No tinc clar si em serveix
vomitar els meus pensaments,
expressar els meus sentiments,
però comença ja a formar part
de la meva diària rutina.
Potser són les paraules
l'única via
d'evitar la follia.
2 comentarios:
En el teu anterior escrit, deixa'm sentir-me identificat (encara que ja sé que no es per a mí), per que m'agrada molt. I felicitats per aquestes 100 entrades, en les que jo en vaig ser espectador de molt a prop, i casi desde el principi.
Un beset a la que estant en Barna, está prop de tots nosaltres.
PD: Eixa foto de la porta de la Sagrada Familia també la tinc jo...jaja.
Publicar un comentario