Em pregunto
quant durarà
aquesta bogeria.
Com acabarà,
qui patirà.
Segurament jo,
com sempre...
Serà un déjà vu,
un "ja sabia
que passaria".
I em tornaré
a posar dreta
després de la caiguda,
i pensaré
que ha valgut la pena
que la història
fós viscuda.
Però de nou,
per uns instants,
estaré trista,
estaré sola,
quant durarà
aquesta bogeria.
Com acabarà,
qui patirà.
Segurament jo,
com sempre...
Serà un déjà vu,
un "ja sabia
que passaria".
I em tornaré
a posar dreta
després de la caiguda,
i pensaré
que ha valgut la pena
que la història
fós viscuda.
Però de nou,
per uns instants,
estaré trista,
estaré sola,
tu no seràs aquí.
1 comentario:
Supose que lo del avantatge es degut a que suposes que has vixcut més anys, o es que en el mateix temps o menys que jo has passat pel cicle moltes vegades. Bé hem fa igual, seguiré vegent-me reflexat en cada vers i poema que escrigues inspirada i vertadera. Sincerament, el teu amic de la Costa Blanca.
Publicar un comentario