Jo no podria viure
en un país del nord
on els dies fossin grisos
i la pluja guanyi al sol.
Necessito l'energia
que em dóna la llum del dia
per poder tirar endavant.
Passejo poc a poc,
escoltant la música
que m'aïlla del món.
I miro l'horitzó,
mentre el sol
m'escalfa la cara, el cos.
en un país del nord
on els dies fossin grisos
i la pluja guanyi al sol.
Necessito l'energia
que em dóna la llum del dia
per poder tirar endavant.
Passejo poc a poc,
escoltant la música
que m'aïlla del món.
I miro l'horitzó,
mentre el sol
m'escalfa la cara, el cos.
1 comentario:
A vegades pense que un comentari ademés de pujar l'autoestima del qui es comentat(la part per a mi menys important i relativa), es una manera de tocar l'ànima de l'altre, i t'he de dir que els teus últims 4 poemes, reflexen amb crua intensitat, a una dona que transita per un procés de maduració desde la incertesa fins a la pau interior que li es atorgada als qui saben estar sols a pesar de saber que algún dia cedirá de nou a una companyia que et deixe ser i no t'esclavitze emocionalment...ahí queda la reflexió nocturna del ti Jau.
Publicar un comentario