Estàs esperant, ho sé.
Impacient per llegir
què vaig pensar,
com vaig sentir.
Si aquell somriure
el dedicava a tu
o el culpable n’era el vi.
Si els teus llavis
recorrent la meva pell
em van fer estremir.
Si les teves mans
van aconseguir
arrencar onades
de desig en mi.
Però ho hauràs d’imaginar.
Només tu saps
què vas sentir,
com vas pensar.
Per què ho hauria jo d’explicar?
No hay comentarios:
Publicar un comentario