blau

Em mires, des dels teus
ulls blaus de mar embogit.
I no entens res. És normal,
el que t'acabo de confessar
no és gens habitual.
Però a la meva vida res no ha estat
habitual. Tu no n'ets l'excepció,
ho saps.
Tens por, no és com havies pensat.
Aviat marxaràs, buscant
la plàcida calidesa de llocs
més coneguts, més explorats.