infinit

Són dies estranys,
tot canvia al meu voltant.
El món, tal com
l'he conegut fins ara,
es desdibuixa
i deixa pas a una nova
versió de mi.
M'il·lusiono,
em decepciono,
caic, em faig mal,
em torno a posar dreta.
I sorprenentment,
tot torna a començar.
Em torno a il·lusionar.
Però van quedant
les cicatrius,
trofeus de guerres passades,
algunes potser
no del tot oblidades.
I alço el cap
mirant a l'infinit:
manca encara molt camí.