martes, 4 de marzo de 2008

matins

Un raig de sol, impertinent, es cola
per la finestra de la meva habitació.
No torna la son, dono voltes dins el llit,
tu encara ets present.
Vull que marxis, lluny,
ben lluny.
Que se t'emportin
negres núvols de tempesta.
I et desfacis per sempre quan
torni a brillar el sol.

No hay comentarios: