Un raig de sol, impertinent, es cola
per la finestra de la meva habitació.
No torna la son, dono voltes dins el llit,
tu encara ets present.
Vull que marxis, lluny,
ben lluny.
Que se t'emportin
negres núvols de tempesta.
I et desfacis per sempre quan
torni a brillar el sol.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario