Fa temps, vas desaparèixer,
et vas esfumar,
vaig haver d'assimilar
que mai havies existit.
I ara tornes,
reclamant atenció.
Exigint el que no mereixes,
sotmetent-me a pressió.
Ara hi ets,
ara no.
Em tens pendent
d'una inútil explicació
que de ben segur
no servirà per alleujar
la decepció.
Però em perden
els teus ulls blaus
de mar traïdor.
1 comentario:
No es la primera vegada que sent llástima per un clixé que no fa justicia a tots els que tenim els ulls blaus.
Dóna igual respecte el que sents, però sàpigues, que hi han ulls de il colors més traïdors, que els blaus mar, cèl,
Publicar un comentario