
Avui estic trista.
Potser és pel dia,
que és gris.
Potser és perquè
el que ahir
em va semblar recuperar
avui m’ho has tornat a robar.
Potser perquè
marxo demà
però estaré sola,
i us trobaré a faltar.
O potser perquè,
no sé com, a mi
has tornat a arribar.
I jo no volia…
Potser és pel dia,
que és gris.
Potser és perquè
el que ahir
em va semblar recuperar
avui m’ho has tornat a robar.
Potser perquè
marxo demà
però estaré sola,
i us trobaré a faltar.
O potser perquè,
no sé com, a mi
has tornat a arribar.
I jo no volia…
O sí?
No hay comentarios:
Publicar un comentario