No recordo d'on em ve aquesta pulsió,
des de petita he lluitat per ser la millor.
Però és tremendament esgotador
haver de mantenir el nivell de perfecció.
I tot i així, res no és perfecte.
No ho sóc a la feina,
no ho sóc a la vida,
ni amb la família,
ni amb els amics,
tampoc amb els amants.
De fet, sóc sumament imperfecta.
I en això hi deu haver també un cert encant.
Segur que viuria més feliç
si tant no m'exigís.
1 comentario:
El ser el "número ú" ens vé inculcat a molts per culpa de la cultura de l'èxit que llastimosament es predica en el nostre temps. Jo després del sel.lectiu, ho vaig abandonar, i gràcies als "fracasos" sóc qui sóc hui en dia, i ben orgullós, i triomfe en ámbits que mai hauría pensat...
Un beset, espere que et servixca per a reflexionar sobre el tema.
Publicar un comentario