la meva intenció principal era fugir de mi.
Volia deixar enrera penes i desil·lusions,
oblidar-me de les males vibracions.
Per aconseguir-ho, platja, sol, lectura, descans,
i gent propera al meu voltant.
Però sembla que el destí
juga amb la meva fortalesa, em posa a prova.
I al final, m'escapo de mi, només amb mi.
Em persegueixo.
Com un gat caçant la seva cua, en un bucle sense fi.
3 comentarios:
Molt ben expressada la sensació...
He estat llegint el teu bloc i m'ha semblat veure que hi ha una pèrdua que et manté en alerta. Ànim!
benvingut al meu blog, i gràcies pels ànims! Hi ha moltes pèrdues en un llarg camí, però poc a poc tot es posa al seu lloc. Espero que un cop més me'n pugui sortir.
un petó
Les pèrdues sempre hi són però també hi són els guanys i sovint tendim a dedicar massa temps a les primeres i massa poc als segons. Crec que passa en general. Gràcies per la benvinguda al teu espai. M'ha agradat la frase que "poc a poc tot es posa al seu lloc". A veure si és veritat.
Una abraçada!
Publicar un comentario