A vegades només cal un instant.
És un creuament de mirades,
un somriure fugisser.
Caminava jo,
pujant el meu carrer,
un noi baixava en bicicleta.
M'ha mirat,
m'ha somrigut.
Jo l'he mirat,
i els meus llavis s'han corbat
per tornar-li el gest.
Un cop passat,
l'instant fuig.
En tombar la cantonada
ell s'ha girat,
jo m'he girat,
les nostres mirades
de nou s'han creuat.
És un instant,
un sol instant
el que l'ha fet tan interessant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario