pau

És aviat, trec el cap pel balcó,
el sol em cega,
no em deixa veure l'infinit.
El mar s'obre al meu davant,
em crida desafiant.
Res no es sent,
excepte els ocells cridant.
Em pregunto què faig sola
en aquest racó de món.
Però hi ha una pau
que caldrà aprofitar,
una calma que potser
m'ajudarà a remuntar.
I m'oblido que ahir
els meus ulls bullien enfebrats.