Vaig recuperant
poc a poc
la meva vida.
Enganxant un a un
els bocins
d’aquella dignitat
que m’havia abandonat.
I tu tens una presència
cada cop més difusa.
No aconsegueixo
recordar la teva cara
ni el teu cos,
aquelles mans
que m’acariciaven,
la llengua que recorria
cada racó de mi.
I t’he de dir
que me n’alegro,
jo em sento millor així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario