
Caminava desganada
dissabte al vespre
al teu costat.
Veníem del cine,
volíem sopar.
Tu em dirigies
amb habilitat
per carrerons estrets,
cercant la proximitat.
A mi em feia mandra,
serà que ja em cansa
la teva conversa,
la teva simple presència.
No sé com dir-te
que això és tot.
Que aquí s'acaba,
que només era
d'una marcida planta
un petit brot.
I és que, malauradament,
no era el moment.
1 comentario:
Tot allò que no floreix desde primera instància, està predestinat a morir en l'oblit. Expectatives fallides amiga meva, no són preocupacions, són fets del dia a dia.
Un beset.
J
Publicar un comentario