domingo, 9 de marzo de 2008

a l'home d'ulls blaus i cor inquiet

Sobretot,
no et sentis sol.
No et sentis trist,
no defalleixis.
Res és etern
i encara menys
el sentiment que ara
et trasbalsa.
El món roda,
el temps vola,
i el que et sembla
ara impossible
demà t'ajudarà a
ser més fort.
Creu-me,
t'ho diuen uns ulls negres
d'esperança.

1 comentario:

Mandragora dijo...

Gràcies per consolar qualsevol pena que haja pogut desprendre del meu cor inquiet estos dies. En l'ámbit de l'amor ningú no es mai un expert, per molt que l'hagues practicat.

M'agrá el teu estil d'escriure, potser per que hem senta reflexat al igual que en els meus escrits.

Un beset